Preguntes Freqüents
Bàsicament les diferències vénen donades pel mètode de tractament.
La osteopatia pretén retornar l’equilibri múscul esquelètic d’òrgans i fàscies per a restablir la llibertat de moviment global, per a això utilitza únicament les mans com a eina d’avaluació diagnòstica i tractament. La seva premissa és la de reequilibrar al pacient de manera global i no sols la de curar els seus símptomes.
A Espanya, la osteopatia no gaudeix del mateix rigor i reconeixement que la fisioteràpia, no obstant això en altres països aquesta inclosa dins del seu sistema social sanitari i gaudeix de gran prestigi i reconeixement terapèutic aportant actualment evidència científica en els seus mètodes.
La fisioteràpia, utilitza agents físics com la crioteràpia, termoteràpia i electroteràpia, i al seu torn tècniques manuals, algunes d’elles comunes amb la osteopatia.
Promou la recuperació del rang de mobilitat articular, redueix els processos inflamatoris i el dolor muscular agut i crònic.
La combinació de totes dues disciplines terapèutiques, osteopatia i fisioteràpia, promou habitualment una millor i més eficient recuperació dels processos patològics.
Els osteòpates, entenen a través del diagnòstic diferencial, que l’origen de les lesions pot originar-se en el raquis (columna vertebral), o directament en les extremitats, o bé que les lesions de les extremitats poden ser conseqüència de males alineacions articulars o compressions vasculars i nervioses d’origen raquidi. Els seus tractaments van encaminats a la globalitat, abordant el raquis i també les extremitats.
Els quiropràctics habitualment manifesten que les lesions acostumen a provenir principalment del raquis i per això els seus tractaments van majoritàriament enfocats a aquest segment corporal.
És una ciència holística emparada com a medicina alternativa segons l’OMS, el seu objectiu principal és el de promoure la recuperació i auto-regulació de l’organisme emprant diverses tècniques de diagnòstic i tractament exclusivament manual.
Aquesta disciplina entén que el cos humà té connectats entre si tots els seus sistemes de regulació corporal, de manera que si un sistema com l’esquelètic sofreix una alteració (disfunció), això pot generar una patologia a distància sobre un altre sistema com pugui ser el sistema endocrí o nerviós.
És una disciplina terapèutica dirigida a aquelles persones que practiquen esport de manera amateur o professional.
Inclou mètodes clínics avançats per al diagnòstic de biomecànica en la detecció precoç de factors de risc que provoquen el cessament de l’activitat esportiva i ajuda a prevenir futures lesions derivades de la seva pràctica.
Incideix en la ràpida i fiable recuperació de l’usuari mitjançant programes de tractament amb exercici físic dirigit i controlant específicament els volums i càrregues de treball adaptats individualment.
Promou una reintroducció progressiva a l’activitat esportiva(return to play)mitjançant tècniques físiques i cognitives de millora de la coordinació, propiocepció, i gest esportiu.
La rehabilitació esportiva inclou la prevenció i millora de patologies psico- físiques, redueix els factors de risc de patir lesions, i promociona una millora global de la salut mitjançant l’exercici físic.
S’entén que el treball global és una de les millors eines per a integrar el bon funcionament de les cadenes musculars i millorar el rendiment esportiu, per això s’ofereix:
Principalment els metges rehabilitadors i aquells fisioterapeutes que posseeixin màsters o estudis de postgrau superior amb especialitat esportiva tenint aquests les atribucions de professió sanitària, podent tractar patologies utilitzant i promovent l’exercici físic com a teràpia.
D’altra banda es troben els col·lectius de graduats en ciències de l’activitat física i l’esport (CAFE), que segons el comunicat del 31 d’octubre del 2019 del ministeri de sanitat, consum i benestar social, no són professionals sanitaris, però si que promouen l’exercici físic de l’esport en la població general actuant com a agents sanitaris, per dirigir, supervisar i avaluar la pràctica d’exercici físic de persones que tinguin algun problema de salut, amb diversitat funcional o amb capacitats diferents.
És una tècnica de tractament invasiva que utilitza agulles fines, amb una secció diametral molt prima. Serveix per a tractar el síndrome de dolor miofascial. Te un efecte de relaxació muscular, restableix la circulació sanguínia i permet el drenatge de les substancies inflamatòries.
Es basa en la troballa diagnòstica mitjançant la compressió directe de la zona dolorida, l’estirament i contracció muscular, per a determinar la banda tensa i localitzar el punt gatell, que és l’origen del dolor miofascial.
La síndrome de dolor miofascial esdevé un seguit de signes i símptomes produïts per els punt gatell miofascials. Els punts gatell àrees que tenen gran sensibilitat a la palpació i es produeixen mitjançant moviments repetitius, canvis sobtats de temperatura que obliguen a mantenir el múscul en contracció constant prolongada en el temps, generant una hipo vascularització i impedint la relaxació muscular.
Una disciplina científica que unifica coneixements de física, ortopèdia, traumatologia, enginyeria, fisioteràpia, anatomia i fisiologia entre altres, per a analitzar la postura i la dinàmica de l’ésser humà.
Permet valorar quina interacció té aquest moviment sobre les articulacions i el sistema múscul esquelètic.
Vegeu següent vídeo – entrevista de TVGi: _BIOMECÀNICA_
QUINS PROFESSIONALS SÓN ACREDITATS PER A FER ESTUDIS BIOMECÀNICS?
Preferiblement aquells amb formació universitària com ara fisioterapeutes, professionals en ciències de l’activitat física i esport, podòlegs i metges que han rebut especialització postgrau en biomecànica.
Per a oferir un diagnòstic objectiu, es requereix d’un coneixement exhaustiu de l’anatomia humana, els seus rangs de mobilitat i restriccions articulars juntament amb un coneixement de la disciplina esportiva.
A tothom que desitgi un diagnòstic individualitzat de la seva postura i mobilitat articular, i adaptat a la seva edat i condició física. A aquells esportistes que desitgen diagnosticar com és el seu gest esportiu i a aquells que vulguin millorar la tècnica d’execució de moviment.
Es formalitza un protocol individualitzat, no estàndard, perquè els pacients no són números ni màquines; són persones i cada individu posseeix trets diferents.
Una vegada fet l’estudi i valorat el diagnòstic, els fisioterapeutes estan acreditats per a fer la rehabilitació clínica amb l’objectiu de millorar la funció.
Aquells professionals de la salut que a més estiguin en possessió de màsters o estudis de postgrau relacionats amb la rehabilitació i readaptació esportiva, podran dirigir una readaptació millorant el rendiment i el gest esportiu concorde a la seva disciplina.
És una especialitat de la medicina que s’encarrega de l’estudi i tractament de les lesions de l’aparell locomotor (braços, cames i columna vertebral), ja siguin agudes o cròniques. Es considera una especialitat medicoquirúrgica, ja que el tractament de les diferents patologies pot ser conservador o pot requerir de cirurgia.
És un metge que ha realitzat l’especialitat de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia via MIR (Metge Intern Resident) a través d’un pla de formació del Ministeri de Sanitat d’Espanya que dura 5 anys.
La traumatologia és una la part de especialitat mèdic de C. O. T. que engloba bàsicament les lesions agudes de l’aparell locomotor. Dintre d’aquestes lesions podem trobar les fractures d’ossos, luxacions de les articulacions, lesions lligamentoses, tendinoses i nervioses.
Depenent del tipus de lesió es pot tractar simplement amb repòs relatiu i /o rehabilitació. D’altres vegades pot ser necessari fer manipulacions de l’extremitat per millorar la posició del membre afectat, col·locar immobilitzacions amb guix o ortesis i en altres lesions més greus pot ser necessària la cirurgia.
És la part de l’especialitat de C. O. T. que s’ocupa de les lesions cròniques de l’aparell locomotor. Com per exemple artrosi, tendinitis, bursitis, inestabilitats articulars, compressions nervioses …
Depèn del tipus la lesió i el grau de gravetat es poden realitzar tractament conservadors amb modificació d’hàbits, repòs relatiu, infiltracions o pot ser necessari arribar a operar.
És un aparell diagnòstic que funciona amb ultrasons i permet l’estudi principalment de les parts toves del cos (músculs, lligaments, tendons, nervis, vasos sanguinis, …). En la nostre especialitat ens fixem en l’estudi de les parts toves l’aparell locomotor, també es pot veure el relleu de l’os. No emet radiacions, pel què és segura per a tot tipus de persones de totes les edats i diferents condicions.
És una tècnica que permet administar un tractament a la zona anatòmica lesionada amb exactitud sota el control amb visió directe d’un ecògraf d’alta ressolució i d’alta freqüència.1. Possibles indicacions de les Teràpies Ecoguiada:
- Aspiració de líquids
- Embassament articular
- Bursitis
- Ganglions
- Hematomes
2. Infiltrar medicaments
- Corticoides + Anestèsic
- Local
- Àcid Hialurònic
- Plasma Ric a Plaquetes o Factors de creixement
- Altres
El Plasma Ric en Plaquetes (PRP) és una subtància natural que s’obté de la sang del propi pacient. És un producte biológic generat del mateix pacient pel què no produeix al.lèrgies. S’extreu la sang del pacient. La sang es centrifuga i es separen els diferents components. El PRP és ric en factors de creixement (FC). Els FC estimulen i acceleren el procés de reparació i regeneració tissular.
L’infiltració de PRP és un tècnica ambulatòria amb múltiples indicacions que pot ser útil si s’utilitza de forma adient. Pot ajudar a resoldre o millorar lesions de tendons, lligaments, musculatura, cartílag, ossos, nervis, meniscs, … de les diferents zones de l’aparell locomotor com per exemple, epicondilitis, tendinopaties diverses, ruptures fibrilars, malalties articulars per processos degeneratius artròsics lleus o moderats, condromalacia rotuliana, fascitis plantar, fractures, …. Segons la patologia i l’evolució del pacient pot arribar a curar la lesió o a endarrerir la cirurgia. Tant mateix, també pot ajudar a la recuperació després de cirurgies determinades.
Els podòlegs som els professionals responsables de les patologies o alteracions que poden esdevenir en els peus; de diagnostica-les, tractar-les i prevenir-les.
Si, és una eina tecnològica que ens ajuda a entendre la biomecànica dels peus conjuntament amb el cos, tant en bipedestació estàtica com en la dinàmica, i així poder tractar-les correctament.
Si. Personalitzades per a cada pacient. Tenim en compte molts aspectes importants per aconseguir un millor resultat: possibles alteracions estructurals i/o musculars, l’àmbit laboral, l’àmbit esportiu, tipus de calçats…
No. Però si el pacient té la zona molt adolorida o inflamada, al treure la hiperqueratosis, pot tenir una mica de molèstia. Per això és millor no esperar molt per treure-ho.
No sempre que hi ha un canvi de color en una ungla és fong… Moltes vegades son alteracions per un calçat de número petit que ens provoca microtraumatismes en l’ungla que fa que una part canviï de color, o que es desenganxi del llit ungueal o que sigui més gruixuda… o poden ser alteracions dèrmiques subunguials o en la matriu ungueal…
