Blog

OSFIT Centre Mèdic

Equip OSFIT Gravel

Pedalarem contra el càncer el 9 de noviembre 2024!

A OSFIT estem molt sensibilitzats amb les patologies oncològiques. Participarem en la 2ª edició de l’ONCOGravel. Volem aportar el nostre granet de sorra per millorar la qualitat de vida dels pacients i l’investigació de nous tractaments.

oncogravel osfit

Osfit ha participat en la cursa contra el càncer per recaptar fons

Colze del tenista o epicondilitis lateral

El colze de tenista també rep el nom d’epicondilitis lateral del colze. El dolor del colze del tenista acostuma a estar relacionat amb moviments repetitius de dits, canell i braç que poden provocar una inflamació i/o degeneració dels tendons extensors del canell i dits.

Colze de tenista i pilota

Símptomes

El dolor del colze de tenista es sol presentar en la cara lateral o externa del colze i es pot irradiar des del colze cap a l’avantbraç i el canell. El dolor i la debilitat poden dificultar moviments com cargolar, subjectar un objecte, girar el pom de la porta de la porta, teclejar …

Cal demanar assistència médica si no millora el dolor després de fer mesures senzilles com repòs relatiu, gel i analgèsics.

Factors de risc

Els factors que poden augmentar el risc de colze de tenista inclouen:

– Edat. El colze de tenista afecta persones de totes les edats. Però és més freqüent en adults d’entre 30 i 60 anys.

– Treballs que impliquen moviments repetitius del canell i del braç tenen majors probabilitats de desenvolupar una epicondilitis, com són els lampistes, pintors, fusters, carnissers, músics, persones que treballen amb l’ordinador,

– Practicar esports amb raqueta com el tenis, padel i squash, augmenten el risc de dolor lateral del colze. Mantenir una mala postura, mala técnica o utilitzar un equip inadequat incrementa el risc d’epicondlitis

– Altres factors que poden augmentar el risc inclouen l’hàbit de fumar, l’obesitat i determinats medicaments.

Diagnòstic

L’història clínica del pacient i una bona exploració física poden ser suficients per diagnosticar una epicondilitis lateral. És possible que es necessitin proves d’imatge per diagnosticar el colze del tenista o estudiar el grau de lesió i descartar altres patologies. Per valorar l’estat dels tendons i lligaments que s’inserten a l’epicòndil lateral, l’ecografia i la ressonància magnètica són de gran ajuda, essent l’ecografia de més ràpid accés i econòmica. La radiografia simple pot ajudar a valorar l’estructura òssia del colze.

Tractament

El dolor del colze de tenista pot disminuir amb repòs, gel i analgèsics. Si tot i això, no millora, la fisioteràpia sol ser el següent graó de tractament. Entre un 70 i 95% dels pacients milloren amb tractaments conservadors (sense cirurgia). És fonamental tractar la causa i si és possible, modificar les conductes i els exercicis que ho provoquen.

Hi ha multitud de tractaments conservadors com per exemple:

Millorar les condicions i la tècnica de com es realitza l’esport o el treball que provoquen l’epicondilitis, per tal de reduir l’estrés sobre el teixit lesionat.

Ortesis (cintes o colzeres). Aquestes colzeres per l’epicondilitis exerceixen la seva funció per un mecanisme mecànic reduint la càrrega i les forces que actuen a l’epicòndil.

Fisioteràpia. El fisioterapeuta et mostrarà com millorar l’ergonomia laboral indicant quina és la posició correcte corporal per a reduir factors de risc de patir tendinitis, alhora et pot orientar en el gest tècnic si la lesió prové de la pràctica d’esports com el tenis, pàdel,… que són típiques les epicondilitis, o el golf que està més relacionat amb les epictrocleïtis. L’objectiu principal és el de reduir i eliminar el dolor, evitar l’exposició tòxica a moviments lesius i postures que promouen la tendinitis, també t’ajudarà a reequilibrar les tensions musculars de l’extremitat superior i del complex de tot el colze a nivell muscular, tendinós i esquelètic.

Ultraso

Entre les tècniques amb evidència científica que utilitza, hi ha el massatge transvers profund (MTP) amb mètode manual o mitjançant l’ús d’eines mecàniques com els ganxos per desfibrosar (Cyriax), la punció seca (Dry needling) sobre les bandes tenses i punts gatell, el l’electroestimulació transpercutània (TENS), l’ultrasó diatèrmic de alta i baixa freqüència, la neuromodulació percutània perifèrica i central (NMP), la percussió mecànica o mitjançant les ones de xoc, exercicis de força per guanyar equilibri del balanç muscular agonista-antagonista de l’avantbraç i canell, els estiraments miofascials de l’extremitat superior, la implementació d’embenat neuromuscular propioceptiu (Kinesiotape), la pressió negativa miofascial mitjançant la succió modulada per ventoses manuals o pneumàtiques, la electròlisi percutània intratisular (EPI) i la prescripció d’ús de fèrules per a perllongar l’efecte terapèutic.

Infiltracions. Existeixen diferents tipus d’infiltracions que s’apliquen als tendons afectats en funció del seu estat. Infiltració antiinflamatòries amb corticoides, poden ser útils en epicondilitis agudes amb patrons inflamatoris inicials. En les epicondilitis subagudes o cròniques ens podem trobar amb lesions més evolucionades amb degeneració o inclús ruptura dels tendons. En aquests casos, les infiltracions reparadores amb plasma ric en plaquetes (PRP) resulten més efectives que els corticoides a llarg plaç i tenen millors resultats en epicondilitis cròniques de llarga durada o epicondilitis recurrents. Es poden realitza les infiltracions ecoguiades amb ajuda de l’aparell d’ecografia per millorar la localització de la lesió i l’administració de l’infiltració. Menys utilitzats són l’àcid hialurònic, la toxina botulínica o l’injecció d’una solució irritant, coneguda com a proloteràpia.

Infiltració colze

– Cirurgia. Si els símptomes no milloren després de 6 a 12 mesos de tractaments conservadors, la cirurgia pot ser una opció que permet extirpar el teixit patològic o lesionat. Només el 5%-10% dels pacients amb colze de tenista necessiten realitzar un tractament quirúrgic de l’epicondilitis ja sigui amb cirurgia obert, via percutànea o artroscòpica.

En ocasions es poden fer combinacions de tractament ja sigui dels diferents tractaments conservadors entre si, com de la cirurgia associada a tractaments conservadors en funció de les necessitats i evolució del pacient.

 

Bibliografia

– Lateral epicondylitis of the elbow: an up-to-date review of management. Ahmed AF, Rayyan R, Zikria BA, Salameh M. Eur J Orthop Surg Traumatol. 2023 Feb;33(2):201-206. doi: 10.1007/s00590-021-03181-z. Epub 2022 Jan 15. PMID: 35031850 Review.

– Therapeutic Effects of Dry Needling on Lateral Epicondylitis: An Updated Systematic Review and Meta-analysis. Ma X, Qiao Y, Wang J, Xu A, Rong J. Arch Phys Med Rehabil. 2024 Nov;105(11):2184-2197. doi: 10.1016/j.apmr.2024.02.713. Epub 2024 Mar 13.

– A Review of Physiotherapy Techniques Used in the Treatment of Tennis Elbow. Pathan AF, Sharath HV. Cureus. 2023 Oct 26;15(10):e47706. doi: 10.7759/cureus.47706. eCollection 2023 Oct. PMID: 38021828 Free PMC article. Review.

– Recalcitrant Lateral Epicondylitis: A Systematic Review on Current Nonoperative and Operative Treatment Modalities. Kim JH, Hoy JF, Smith SR, Sabet A, Fernandez JJ, Cohen MS, Wysocki RW, Simcock XC. JBJS Rev. 2024 Aug 6;12(8). doi: 10.2106/JBJS.RVW.24.00059. eCollection 2024 Aug 1. PMID: 39106325

– A systematic review on the efficacy of different types of platelet-rich plasma in the management of lateral epicondylitis. Li S, Yang G, Zhang H, Li X, Lu Y. J Shoulder Elbow Surg. 2022 Jul;31(7):1533-1544. doi: 10.1016/j.jse.2022.02.017. Epub 2022 Mar 23.

– Corticosteroid injections for the treatment of lateral epicondylitis are superior to platelet-rich plasma at 1 month but platelet-rich plasma is more effective at 6 months: an updated systematic review and meta-analysis of level 1 and 2 studies. Hohmann E, Tetsworth K, Glatt V. J Shoulder Elbow Surg. 2023 Sep;32(9):1770-1783. doi: 10.1016/j.jse.2023.04.018. Epub 2023 May 27. PMID: 37247780 Review.

– Lateral Epicondylitis Treated with Platelet-Rich Plasma Injection and Corticosteroid Injection. Krishnan MS, Ashwin VY, Pandian H, Kumar KVA, Sheik M, Dondapati A. J Orthop Case Rep. 2024 Sep;14(9):202-207. doi: 10.13107/jocr.2024.v14.i09.4780. PMID: 39253646

Social Media

Galeria d’entrades en les XX.SS.

OSFIT Centre Mèdic. Osteopatia, fisioteràpia, traumatologia i podologia, dietètica i nutrició.
Resumen de privacitat

Aquesta web utilitza cookies perquè puguem oferir-te la millor experiència d'usuari possible. La informació de les cookies s'emmagatzema en el teu navegador i realitza funcions com ara reconèixer-te quan tornes a la nostra web o ajudar el nostre equip a comprendre quines seccions de la web trobes més interessants i útils.