Blog

Símptomes

El dolor del colze de tenista es sol presentar en la cara lateral o externa del colze i es pot irradiar des del colze cap a l’avantbraç i el canell. El dolor i la debilitat poden dificultar moviments com cargolar, subjectar un objecte, girar el pom de la porta de la porta, teclejar …

Cal demanar assistència médica si no millora el dolor després de fer mesures senzilles com repòs relatiu, gel i analgèsics.

Factors de risc

Els factors que poden augmentar el risc de colze de tenista inclouen:

– Edat. El colze de tenista afecta persones de totes les edats. Però és més freqüent en adults d’entre 30 i 60 anys.

– Treballs que impliquen moviments repetitius del canell i del braç tenen majors probabilitats de desenvolupar una epicondilitis, com són els lampistes, pintors, fusters, carnissers, músics, persones que treballen amb l’ordinador, …

– Practicar esports amb raqueta com el tenis, padel i squash, augmenten el risc de dolor lateral del colze. Mantenir una mala postura, mala técnica o utilitzar un equip inadequat incrementa el risc d’epicondlitis

– Altres factors que poden augmentar el risc inclouen l’hàbit de fumar, l’obesitat i determinats medicaments.

Diagnòstic

L’història clínica del pacient i una bona exploració física poden ser suficients per diagnosticar una epicondilitis lateral. És possible que es necessitin proves d’imatge per diagnosticar el colze del tenista o estudiar el grau de lesió i descartar altres patologies. Per valorar l’estat dels tendons i lligaments que s’inserten a l’epicòndil lateral, l’ecografia i la ressonància magnètica són de gran ajuda, essent l’ecografia de més ràpid accés i econòmica. La radiografia simple pot ajudar a valorar l’estructura òssia del colze.

Tractament

El dolor del colze de tenista pot disminuir amb repòs, gel i analgèsics. Si tot i això, no millora, la fisioteràpia sol ser el següent graó de tractament. Entre un 70 i 95% dels pacients milloren amb tractaments conservadors (sense cirurgia). És fonamental tractar la causa i si és possible, modificar les conductes i els exercicis que ho provoquen.

Hi ha multitud de tractaments conservadors com per exemple:

– Millorar les condicions i la tècnica de com es realitza l’esport o el treball que provoquen l’epicondilitis, per tal de reduir l’estrés sobre el teixit lesionat.

– Ortesis (cintes o colzeres). Aquestes colzeres per l’epicondilitis exerceixen la seva funció per un mecanisme mecànic reduint la càrrega i les forces que actuen a l’epicòndil.

– Fisioteràpia. El fisioterapeuta et mostrarà com millorar l’ergonomia laboral indicant quina és la posició correcte corporal per a reduir factors de risc de patir tendinitis, alhora et pot orientar en el gest tècnic si la lesió prové de la pràctica d’esports com el tenis, pàdel,… que són típiques les epicondilitis, o el golf que està més relacionat amb les epictrocleïtis. L’objectiu principal és el de reduir i eliminar el dolor, evitar l’exposició tòxica a moviments lesius i postures que promouen la tendinitis, també t’ajudarà a reequilibrar les tensions musculars de l’extremitat superior i del complex de tot el colze a nivell muscular, tendinós i esquelètic.