Blog
Últim article destacat
Medicina integrativa a Girona com a resposta a la salut global
En els darrers anys, la medicina integrativa a Girona s’ha consolidat com una opció real i efectiva per a moltes persones que busquen solucions de
Altres entrades del blog
Què és la neuromodulació elèctrica
percutània invasiva i per a què serveix?
Et presentem en què consisteix la neuromodulació percutània, per a què s’utilitza, quan s’indica i quan no es recomana. Amb referències científiques.
Què és la neuromodulació elèctrica percutània invasiva?
La neuromodulació elèctrica percutània invasiva, també coneguda com a NEPI o PENS, és una tècnica fisioterapèutica que combina l’ús d’agulles amb l’estimulació elèctrica. Mitjançant aquestes agulles, s’activen nervis perifèrics o arrels nervioses amb l’objectiu de tractar el dolor i millorar el funcionament muscular i neurològic.
L’aplicació és guiada per ecografia, la qual cosa permet arribar amb exactitud als teixits diana, augmentant la seguretat i l’eficàcia.
Per a què s’utilitza aquesta tècnica?
S’utilitza amb èxit en el tractament de múltiples trastorns neuromusculars:
• Dolor lumbar irradiat (ciàtica).
• Neuralgies cròniques (occipital, intercostal…).
• Tendinopaties resistents.
• Disfuncions de control motor post-lesió.
• Recuperació muscular en esportistes.
Quins beneficis té?
• Alleujament del dolor des de les primeres sessions.
• Millora de la funció muscular i nerviosa.
• Reentrenament neuromotor personalitzat.
• Tècnica mínimament invasiva i ben tolerada.
Quan no està indicada?
Tot i els seus beneficis, hi ha algunes situacions on no es recomana:
• Portadors de marcapassos o dispositius implantats.
• Embaràs (segons les zones de tractament).
• Alteracions greus de la coagulació.
• Infeccions locals actives.
• Por severa a les agulles.
Conclusió
La neuromodulació percuttània és una opció moderna i segura dins la
fisioteràpia, amb evidència científica creixent. Al nostre centre, l’apliquem com
a part d’un enfocament integral, personalitzat per a cada pacient.
Vols més informació o valorar si et pot ajudar?
Contacta amb nosaltres o demana cita sense compromís. Estem encantats d’ajudar-te a recuperar el teu benestar.
Bibliografia
González-Chiguano et al. (2020)– Revisió sistemàtica sobre NEPI vs TENS en dolor musculoesquelètic. European Journal of Pain.
Weiner DK i col. (1999-2003) – Estudis clínics aleatoritzats amb pacients amb dolor lumbar crònic tractats amb PENS.
Frontiers in Rehabilitation Sciences (2025) – Estudi aleatoritzat a Madrid amb PENS ecoguiada en postoperatori de LCA. Resultats positius en força muscular i reducció del dolor.
Valera-Garrido F. i Minaya F. (2012-2013) – Estudi de cost-efectivitat de l’electròlisi percutània en tendinopaties cròniques. Universitat de Salamanca (2022) – Tesi doctoral sobre el paper de la neuromodulació percutània en el control del dolor. Disponible a GREDOS.
Equip OSFIT Gravel
Pedalarem contra el càncer el 9 de noviembre 2024!
A OSFIT estem molt sensibilitzats amb les patologies oncològiques. Participarem en la 2ª edició de l’ONCOGravel. Volem aportar el nostre granet de sorra per millorar la qualitat de vida dels pacients i l’investigació de nous tractaments.
Osfit ha participat en la cursa contra el càncer per recaptar fons
Colze del tenista o epicondilitis lateral
El colze de tenista també rep el nom d’epicondilitis lateral del colze. El dolor del colze del tenista acostuma a estar relacionat amb moviments repetitius de dits, canell i braç que poden provocar una inflamació i/o degeneració dels tendons extensors del canell i dits.
Símptomes
El dolor del colze de tenista es sol presentar en la cara lateral o externa del colze i es pot irradiar des del colze cap a l’avantbraç i el canell. El dolor i la debilitat poden dificultar moviments com cargolar, subjectar un objecte, girar el pom de la porta de la porta, teclejar …
Cal demanar assistència médica si no millora el dolor després de fer mesures senzilles com repòs relatiu, gel i analgèsics.
Factors de risc
Els factors que poden augmentar el risc de colze de tenista inclouen:
– Edat. El colze de tenista afecta persones de totes les edats. Però és més freqüent en adults d’entre 30 i 60 anys.
– Treballs que impliquen moviments repetitius del canell i del braç tenen majors probabilitats de desenvolupar una epicondilitis, com són els lampistes, pintors, fusters, carnissers, músics, persones que treballen amb l’ordinador, …
– Practicar esports amb raqueta com el tenis, padel i squash, augmenten el risc de dolor lateral del colze. Mantenir una mala postura, mala técnica o utilitzar un equip inadequat incrementa el risc d’epicondlitis
– Altres factors que poden augmentar el risc inclouen l’hàbit de fumar, l’obesitat i determinats medicaments.
Diagnòstic
L’història clínica del pacient i una bona exploració física poden ser suficients per diagnosticar una epicondilitis lateral. És possible que es necessitin proves d’imatge per diagnosticar el colze del tenista o estudiar el grau de lesió i descartar altres patologies. Per valorar l’estat dels tendons i lligaments que s’inserten a l’epicòndil lateral, l’ecografia i la ressonància magnètica són de gran ajuda, essent l’ecografia de més ràpid accés i econòmica. La radiografia simple pot ajudar a valorar l’estructura òssia del colze.
Tractament
El dolor del colze de tenista pot disminuir amb repòs, gel i analgèsics. Si tot i això, no millora, la fisioteràpia sol ser el següent graó de tractament. Entre un 70 i 95% dels pacients milloren amb tractaments conservadors (sense cirurgia). És fonamental tractar la causa i si és possible, modificar les conductes i els exercicis que ho provoquen.
Hi ha multitud de tractaments conservadors com per exemple:
– Millorar les condicions i la tècnica de com es realitza l’esport o el treball que provoquen l’epicondilitis, per tal de reduir l’estrés sobre el teixit lesionat.
– Ortesis (cintes o colzeres). Aquestes colzeres per l’epicondilitis exerceixen la seva funció per un mecanisme mecànic reduint la càrrega i les forces que actuen a l’epicòndil.
– Fisioteràpia. El fisioterapeuta et mostrarà com millorar l’ergonomia laboral indicant quina és la posició correcte corporal per a reduir factors de risc de patir tendinitis, alhora et pot orientar en el gest tècnic si la lesió prové de la pràctica d’esports com el tenis, pàdel,… que són típiques les epicondilitis, o el golf que està més relacionat amb les epictrocleïtis. L’objectiu principal és el de reduir i eliminar el dolor, evitar l’exposició tòxica a moviments lesius i postures que promouen la tendinitis, també t’ajudarà a reequilibrar les tensions musculars de l’extremitat superior i del complex de tot el colze a nivell muscular, tendinós i esquelètic.
Entre les tècniques amb evidència científica que utilitza, hi ha el massatge transvers profund (MTP) amb mètode manual o mitjançant l’ús d’eines mecàniques com els ganxos per desfibrosar (Cyriax), la punció seca (Dry needling) sobre les bandes tenses i punts gatell, el l’electroestimulació transpercutània (TENS), l’ultrasó diatèrmic de alta i baixa freqüència, la neuromodulació percutània perifèrica i central (NMP), la percussió mecànica o mitjançant les ones de xoc, exercicis de força per guanyar equilibri del balanç muscular agonista-antagonista de l’avantbraç i canell, els estiraments miofascials de l’extremitat superior, la implementació d’embenat neuromuscular propioceptiu (Kinesiotape), la pressió negativa miofascial mitjançant la succió modulada per ventoses manuals o pneumàtiques, la electròlisi percutània intratisular (EPI) i la prescripció d’ús de fèrules per a perllongar l’efecte terapèutic.
– Infiltracions. Existeixen diferents tipus d’infiltracions que s’apliquen als tendons afectats en funció del seu estat. Infiltració antiinflamatòries amb corticoides, poden ser útils en epicondilitis agudes amb patrons inflamatoris inicials. En les epicondilitis subagudes o cròniques ens podem trobar amb lesions més evolucionades amb degeneració o inclús ruptura dels tendons. En aquests casos, les infiltracions reparadores amb plasma ric en plaquetes (PRP) resulten més efectives que els corticoides a llarg plaç i tenen millors resultats en epicondilitis cròniques de llarga durada o epicondilitis recurrents. Es poden realitza les infiltracions ecoguiades amb ajuda de l’aparell d’ecografia per millorar la localització de la lesió i l’administració de l’infiltració. Menys utilitzats són l’àcid hialurònic, la toxina botulínica o l’injecció d’una solució irritant, coneguda com a proloteràpia.
– Cirurgia. Si els símptomes no milloren després de 6 a 12 mesos de tractaments conservadors, la cirurgia pot ser una opció que permet extirpar el teixit patològic o lesionat. Només el 5%-10% dels pacients amb colze de tenista necessiten realitzar un tractament quirúrgic de l’epicondilitis ja sigui amb cirurgia obert, via percutànea o artroscòpica.
En ocasions es poden fer combinacions de tractament ja sigui dels diferents tractaments conservadors entre si, com de la cirurgia associada a tractaments conservadors en funció de les necessitats i evolució del pacient.
Bibliografia
– Lateral epicondylitis of the elbow: an up-to-date review of management. Ahmed AF, Rayyan R, Zikria BA, Salameh M. Eur J Orthop Surg Traumatol. 2023 Feb;33(2):201-206. doi: 10.1007/s00590-021-03181-z. Epub 2022 Jan 15. PMID: 35031850 Review.
– Therapeutic Effects of Dry Needling on Lateral Epicondylitis: An Updated Systematic Review and Meta-analysis. Ma X, Qiao Y, Wang J, Xu A, Rong J. Arch Phys Med Rehabil. 2024 Nov;105(11):2184-2197. doi: 10.1016/j.apmr.2024.02.713. Epub 2024 Mar 13.
– A Review of Physiotherapy Techniques Used in the Treatment of Tennis Elbow. Pathan AF, Sharath HV. Cureus. 2023 Oct 26;15(10):e47706. doi: 10.7759/cureus.47706. eCollection 2023 Oct. PMID: 38021828 Free PMC article. Review.
– Recalcitrant Lateral Epicondylitis: A Systematic Review on Current Nonoperative and Operative Treatment Modalities. Kim JH, Hoy JF, Smith SR, Sabet A, Fernandez JJ, Cohen MS, Wysocki RW, Simcock XC. JBJS Rev. 2024 Aug 6;12(8). doi: 10.2106/JBJS.RVW.24.00059. eCollection 2024 Aug 1. PMID: 39106325
– A systematic review on the efficacy of different types of platelet-rich plasma in the management of lateral epicondylitis. Li S, Yang G, Zhang H, Li X, Lu Y. J Shoulder Elbow Surg. 2022 Jul;31(7):1533-1544. doi: 10.1016/j.jse.2022.02.017. Epub 2022 Mar 23.
– Corticosteroid injections for the treatment of lateral epicondylitis are superior to platelet-rich plasma at 1 month but platelet-rich plasma is more effective at 6 months: an updated systematic review and meta-analysis of level 1 and 2 studies. Hohmann E, Tetsworth K, Glatt V. J Shoulder Elbow Surg. 2023 Sep;32(9):1770-1783. doi: 10.1016/j.jse.2023.04.018. Epub 2023 May 27. PMID: 37247780 Review.
– Lateral Epicondylitis Treated with Platelet-Rich Plasma Injection and Corticosteroid Injection. Krishnan MS, Ashwin VY, Pandian H, Kumar KVA, Sheik M, Dondapati A. J Orthop Case Rep. 2024 Sep;14(9):202-207. doi: 10.13107/jocr.2024.v14.i09.4780. PMID: 39253646
Fascitis plantar
Tens dolor a la planta del peu al posar-te dret, caminar o correr?
Aleshores, és probable que presentis una “fascitis plantar” o, millor dit, una fasciopatia plantar.
La fàscia plantar té una propietat més de lligament i tendó que de fàscia. Dona estabilitat i suport al arc longitudinal medial del peu. Ajuda a l’absorció de xocs i a la conservació i alliberació d’energia al caminar a partir del “windlass mechanism”.
Com hem comentat abans, hauríem de parlar d’una fasciopatia plantar ja que el terme “fascitis” indica que hi ha presència d’inflamació i no sempre és el cas. Pot haver-hi un afectació de la fàscia i dolor a la zona sense inflamació.
La fasciopatia plantar apareix quan sotmetem a la fàscia a una tensió que supera la seva capacitat funcional: Ja sigui pel volum, freqüència o intensitat en un esport o en el nostra dia a dia.
Com a volum ens referim temps que dediquem a un esport o l’activitat que mantenim durant el dia. La freqüència és el número de dies per setmana que fem aquesta activitat. I com a intensitat ens referim al grau de força amb què la realitzem.
Per exemple:
Volum: Una infermera treballa 12 hores al dia caminant i estant de peu sense poder assentar-se a reposar. No li deixa repòs a la fàscia i està superant el temps sota tensió que pot suportar al llarg del dia.
Freqüència: Un tennista entrena 6 dies per setmana per preparar-se per un torneig. Si els entrenaments són exigents, al tenir pocs dies de repòs durant la setmana pot superar la capacitat de la fàscia plantar per tensió acumulada al llarg de la setmana.
Intensitat: Un corredor fa el mateix circuit de sempre però aquell dia decideix fer-lo més ràpid de l’habitual (amb més intensitat). Si la fàscia no està adaptada, pot desenvolupar una fasciopatia.Hi ha diversos factors potencials associats en la aparició i duració dels símptomes:
-Persones que tenen un IMC alt en els casos on hi ha presència d’inflamació. Es sol pensar que al tenir un pes corporal elevat s’exerceix més tensió al el peu. Però el factor que influeix més és l’alliberació de substàncies pro inflamatòries per les cèl·lules adiposes. Per tant disminuir l’acumulació de teixit gras ajuda a millorar la simptomatologia no només la fascitis, sinó també de qualsevol altre patologia o lesió que presenti inflamació.
-Augment sobtat de la càrrega en l’entrenament o feina.
-Canvi sobtat d’unes sabates toves i adaptades al peu a unes més dures.
-Treballs on es carrega pes, es camina molt o s’està molt de temps dret.
-Rang articular limitat (hi ha més controvèrsia, però el fet de tenir menys rang articular pot aplicar més tensió a la fàscia).
-Altres factors com l’alimentació i el son també juguen un paper clau.
TRACTAMENT
Control de la càrrega:
Es recomana modificar la activitat i no evitar-la totalment si és tolerable. Evitar períodes prologats de peu (ja sigui caminant o quiet, depenent del que augmenti la simptomatologia).
Mirar els passos que fas al dia és una bona manera per torbar el punt base de càrrega que la fàscia pot tolerar.
També es poden controlar altres factors com: Temps, distància, velocitat de marxa, freqüència, variacions biomecàniques (caminar amb passos més petits, marcar més el recolzament amb el taló) i terreny (irregular/pla, amb desnivell i superfície més dura o tova).
Es poden canviar a activitats com bicicleta, natació, màquina de rem… per mantenir la capacitat física mentre evitem l’impacte i es recupera la fasciopatia.
Seleccionar el calçat més còmode possible. Examinar la sabata i la duresa de la plantilla (si és necessari canviar-la per una més còmode, tova i adaptada al peu). Valorar posar plantilles en casos més complicats. Poden ser plantilles bàsiques de la farmàcia i sino funciona, es poden valorar les plantilles personalitzades.
L’objectiu es augmentar progressivament l’activitat a mesura que la fàscia es vagi adaptant i dessensibilitzant.
Funció del fisioterapeuta:
En el tractament el fisioterapeuta es dedica estudiar el cas de la persona i buscar estratègies per controlar la càrrega en el dia a dia i en l’esport.
Proporciona estiraments i exercicis per dessensibilitzar la fàscia i adaptar-la progressivament a l’activitat desitjada juntament amb teràpies manuals i agents físics.Per experiència personal, un massatge en la zona dels bessons i planta del peu ajuda notablement a baixar la simptomatologia i és un tractament molt eficaç si es combina amb les teràpies comentades anteriorment.
Alguns exercicis per recuperar la funcionalitat, adaptar i dessensibilitzar la fàscia serien els següents:
Estirament manual de la fàscia: Per començar a donar un estímul controlat d’estirament de la fàscia
Massatge de la fàscia amb «rulo» o pilota de tennis: per relaxar i dessensibilitzar la zona.
Progressió en el treball de la tensió
Entrenament de la funcionalitat, equilibri i propiocepció:
Finalment,
És important ser pacient, ja que es sol necessitar temps per curar totalment la fasciopatia plantar.
S’han de buscar estratègies per no forçar la fàscia i que interfereixi el mínim possible en el dia a dia i/o l’esport que es realitza.
Es recomana acudir a un professional si els símptomes augmenten o perduren, per poder realitzar un tractament més personalitzat.
BILIOGRAFIA:
Morrissey D, Cotchett M, Said J’Bari A, Prior T, Griffiths IB, Rathleff MS, Gulle H, Vicenzino B, Barton CJ. Management of plantar heel pain: a best practice guide informed by a systematic review, expert clinical reasoning and patient values. Br J Sports Med. 2021 Oct;55(19):1106-
- doi: 10.1136/bjsports2019101970. Epub 2021 Mar 30. PMID: 33785535; PMCID:PMC8458083.
Lemont H, Ammirati KM, Usen N. Plantar fasciitis: a degenerative process (fasciosis) without inflammation. J Am Podiatr Med Assoc. 2003 May-Jun;93(3):234-7. doi: 10.7547/87507315-93-3-234. PMID: 12756315.
Tu P. Heel Pain: Diagnosis and Management. Am Fam Physician. 2018 Jan 15;97(2):86-93. PMID: 29365222.
Agyekum EK, Ma K. Heel pain: A systematic review. Chin J Traumatol. 2015;18(3):164-9. doi: 10.1016/j.cjtee.2015.03.002. PMID: 26643244.
Imatge d’estirament fascia plantar de l’hospital Victoria Eugenia: